L'hipertext d'Adrienne Eisen

Si parlem de l’hipertext, referència obligada es parlar d’una de les pioneres en la creació de novel·lels hipertextuals, Adrienne Eisen. Reconeguda amb el primer premi del “New media Magazine Invision Award”, atorgat a un hipertext.
Les seves obres són:

Sis Sex Scenes (1995)
The Interview. (1999)
Winter Break. (1999)
What Fits. (2001)
Considering a Baby?.

han estat objecte de reconeguda atenció per part de la comunitat acadèmica arreu del món i analitzades com exemple d’hipertext.
En les novel·les d’Eisen, a part de la seva hipertextualitat, els continguts, els temes tractats i la forma són elaborats des d’un punt de vista literari, fins al punt que podem veure com la seva obra “Making Scenes” editada en un format de paper a partir de continguts, plantejats prèviament per l’hipertext, mantenen la seva força en el canvi de format.
Tot i això tampoc podem deixar de banda l’important treball realitzat per hipertextualitzar els textos, doncs la seva estructuració dóna una rellevància significativa al conjunt de l’obra.
A diferència d’altres hipertexts, aquí hi ha una simbiosi perfecta entre l’obra i el suport. El plantejament de l'obra, el que diu i com ho diu, necessita de l’hipertext per treure-li tot el seu potencial i l’hipertext aconsegueix demostrar tota la seva força a través d’aquesta obra.

Altres hipertexts que hem consultat, donen excessiva importància a la part tecnològica, utilització d'eines de so i imatge, proliferació d’enllaços en tot el text o la fragmentació del text per donar potencialitat a la navegació, porten a treballs molt complexos on el missatge acaba no tenint cap importància i el format és tant complex que ens acaba ofegant.
Per altra banda també hi ha altres casos on mantenint una senzillesa tècnica semblant a la plantejada per Eisen, l'obra acaba sent simplement l’excusa per posar a la pràctica les funcionalitats de l’hipertext, sense major valor literari.
Per això podem dir que l’obra d’Adrienne Eisen té aquesta harmonia que ens permet gaudir de l’obra literària en el seu conjunt, tant per la qualitat de la història com per les aportacions de una hipertextualització ben orquestrada.

El món dels blocs

Continuant amb els blocs, ahir parlava de quins interessos podien tenir els bloggers per crear i mantenir un bloc, doncs avui, el que recomanarem és un llibre anomenat Web 2.0 una obra realitzada per Antonio Fumero i Genis Roca amb la col·laboració de Fernando Sáez., podeu veure les notes de presentació del llibre en la Fundació Orange i els perfils dels autors en la web de Fundación Orange.
Es força interessant el capítol on parla del mon dels blocs, on no només parla una mica de la història i concepció del que entenem per bloc, sinó que planteja la viabilitat dels blocs en entorns professionals on podem veure com l’eina permet donar suport al sistema de comunicació de l’empresa, permeten las tres fases d’aquesta comunicació: escoltar, comunicar i influir en la pròpia organització.
Seguint en aquest recull d’informació sobre el mon dels blocs, també podem parlar d’una altra publicació La blogosfera hispana, un llibre de varis autors coordinat per J.M. Cerezo que també s’ha publicat Fundación Orange, on trobem un treball sobre els perfils, predileccions i necessitats de la població que crea i llegeix blocs a Espanya.

Dos estudis interessants que ens permeten obtenir una visió general molt interessant del fenomen dels blocs i quina es la seva implantació, motivació i evolució en la xarxa des de la visió de casa nostra.