Bona nit a tothom, bé com podeu veure ja hem creat un nou bloc.
M’ha sorprès mentre el generava la gran quantitat de blocs que anaven creant-se, tot un món molt actiu, quina gran producció d’idees.
Mentre ho veia pensava quanta d’aquesta gent que avui escriu en un bloc, en altres èpoques haurien mantingut una gran producció de correspondència que en el temps podria haver-se publicat o simplement estudiat pels historiadors per entendre una mica l’època d’aquestes persones. Però també m’ha vingut al pensament quants d’ells haurien escrit algun llibre.
M’ha sorprès mentre el generava la gran quantitat de blocs que anaven creant-se, tot un món molt actiu, quina gran producció d’idees.
Mentre ho veia pensava quanta d’aquesta gent que avui escriu en un bloc, en altres èpoques haurien mantingut una gran producció de correspondència que en el temps podria haver-se publicat o simplement estudiat pels historiadors per entendre una mica l’època d’aquestes persones. Però també m’ha vingut al pensament quants d’ells haurien escrit algun llibre.
Potser la realitat és que estan fent el mateix però adaptat a les noves tecnologies digitals, anirem reflexionant sobre això.
6 comentaris:
Primera prova
M'agrada això que dius sobre els blocs i la cultura. Un mitjà per difondre la cultura dels nostres dies i que s'adapta millor a aquesta nova manera d'entendre el que és i no és cultura i alhora la manera de fer cultura. És a dir, el bloc en quant que és força intereactiu potser és el que més s'apropa al concepte en abstracte de l'hipertext, en el sentit d'un text obert on l'acció de l'autor i del lector queda difosa en quant que lector i autor traspassen les fronteres de la definició literal i teixeixen una lectura i escriptura fora dels marges de la linealitat, de la dualitat del binomi lector/escriptor. El lector es converteix en creador de teixit productiu i passa a l'acte: escriu. Potser un escriptor sempre ha estat algú que s'ha cansat de pensar en el que l'altra escriu i s'ha posat a pensar en i amb les seves pròpies coses, i a usar les seves pròpies paraules. Potser.... laura
L’educació que hem seguit la generació avant-ordinador ha estat tan lineal i monotemàtica (totes les assignatures han estat sempre lineals: art, història, ciències… unes seguint un procediment cronològic i altres amb estructuració temàtica, però sempre en una sola direcció, la relació entre elles era inexistent), que ara ens es summament complexa aquesta lectura transversal.
Antonio Mateu no ha dit res... Ha fet un "cortar i pegar" d'una intervenció meva del dia 10/03/09 en el debat de l'assignatura d'Hipertext de la UOC.
És realment aquí on radica la perillositat de l'apropiacionisme en els mitjans digitals.
Aquest és un exemple "xorra" un comentari retallat que perd l'autoria... però, i si es tracta de text realment transcendental, important i que suposa molt treball a l'intel·lectual ?????????
Hola Sefa, no havia entés el correu d'en Joan, i m'ha sobtat veure com la intervenció de l'Antoni, era una copia d'una participació teva, el que m'ha sorprés encara més es veure que dues intervencions meves les ha utilitzat en el seu blog. També sense autoria com si fossin seves.
Suposo que no acabem d'entendre i valorar els treballs dels demés, tot i que voldria ser ben pensat i pensar que s'ha tractat d'una mala interpretació del treball que haviem de realitzar.
No se que pensar.
La primera vegada que vaig entrar al bloc de l'Antonio me'n vaig adonar que totes els textos que hi havia posat eren les nostres intervencions al debat de l'assignatura. Primer vaig pensar que ho havia fet a cuita correns i que més endavant hi posaria els noms dels autors o que senzillament estava preparant una intervenció o una manera de fer del bloc i que ens ho explicaria.
La intervenció que jo vaig fer al bloc de l'Antonio, per exemple, el text és del company enrique novalis, que parla de les olors dels llibres, i la meva intervenció va dirigida al text, de l'Enrique.
Bé, jo penso com en Josep, que potser l'Antonio no ha entès com s'ha de fer l'exercici, o potser s'ha pres al peu de la lletra la teoria de l'esborrament de l'autor, del qual parla Barthes!!!! o potser és una manera de demostrar que està en contra del que diu Barthes o de les conseqUències que això pot tenir...
Sigui com sigui,però, crec que ho hauria d'explicar per no crear més confusió.
Laura
Publica un comentari a l'entrada