Que ens motiva a fer un bloc?

Quan pensem en crear un bloc el primer que cal plantejar-se és quina motivació tenim per fer-ho. Tot i que podem tenir motivacions variades, el primer serà pensar si el que volem escriure interessarà realment a algú. Potser només serà un tema del nostre propi interès o trobarem altres que puguin participar i compartir però d’entrada ens enfrontarem amb el repte de forma personal e individual. Però tot i això podem trobar llibres i articles que ens poden parlar de quines motivacions tenen la gent en general i veure que no som tant diferents ni nosaltres ni les nostres inquietuds, així per exemple us proposo aquests fragment del llibre El ecosistema digital de J.J.Merelo i F. Tricas., on podem llegir com hi ha motivacions de tots els tipus per abordar l’aventura de convertir-se en un blogger.

Se nos ocurren unas cuantas respuestas/propuestas, que nos gusta compartir con todo el que nos pregunta sobre el tema, con la esperanza de que estos motivos puedan ser de utilidad para alguien:
Compartir conocimiento e información: los medios tradicionales de difusión del conocimiento tienen una limitación impuesta por la necesidad de ser rentables (económicamente) o, al menos, cubrir los costes de producción. Esto genera una barrera en lo que puede publicarse, que ha de alcanzar a un número suficiente de audiencia potencial para justificar la inversión del esfuerzo y el dinero. Sin embargo, todos conocemos aficionados y expertos en temas que pueden no ser de interés comercial suficiente, pero que están dispuestos a invertir tiempo y esfuerzo en que sus intereses se difundan ampliamente. Además, la propia naturaleza de la red favorece que alcancen audiencias suficientes, por la agregación de muchas personas que pueden estar geográfica y temporalmente lejanas. La sencillez de publicación de las bitácoras además favorece que esos expertos puedan despreocuparse de la tecnología de la red, y centrarse en la generación y publicación del conocimiento, proporcionando una herramienta que resuelve algunas de las cuestiones técnicas.
Opinión y diarios personales: está claro que todo el mundo tiene una opinión sobre los temas que le interesan o preocupan. Lo que no está tan claro es cómo conseguir que esa opinión sea escuchada más allá del círculo más íntimo. La publicación en los medios tradicionales está limitada a los ‘opinadores’ profesionales, y para el resto de las personas la difusión de su opinión queda limitada a poco más que las cartas de los lectores de muchas publicaciones impresas, y los programas (típicamente radiofónicos) que permiten la participación de los oyentes. Las bitácoras permiten que cualquier persona pueda expresar sus opiniones libremente, sobre los temas más diversos, reduciendo los requisitos necesarios para expresarse. Otra cuestión será el tamaño de la población que esas opiniones alcancen, pero desde luego potencialmente es mucho más amplia que la que permiten los medios tradicionales. Eso sin olvidar que el tamaño de la audiencia (frecuentemente nulo) no ha impedido el desarrollo de los diarios personales, que muchas personas no escribirían para ser leídos, sino como unas notas para sí mismos, que les sirven de memoria, y les proporcionan acceso en el futuro a las ideas y opiniones del momento de la escritura. Puede tener, en muchos casos, sentido que esa memoria sea abierta, de forma que no sólo el autor pueda beneficiarse de ella más adelante, sino también otros internautas.
Relaciones públicas: es típico que muchas empresas y profesionales dispongan de una página web; el problema viene cuando la página web no refleja la actualidad de la actividad por carencia de personal especializado o por otros motivos. Los clientes visitan la página web, no encuentran lo que les interesa (ni nada) y no vuelven a visitarla nunca más. Puede ser una buena idea utilizar una bitácora para publicar notas de prensa o referencias que se hacen sobre la empresa en distintos medios; en definitiva, mantener una presencia en la red con herramientas sencillas (Turcotte, Cass y Munroe, 2005).
‘Periodismo’: los medios tradicionales ejercen el papel de filtros de la actualidad. Reciben información sobre lo que va sucediendo y, en función de los intereses de su audiencia, seleccionan para publicar y tratar con mayor o menor amplitud los temas. Por la naturaleza de estos medios (limitación de espacio y también de recursos) es evidente que muchos temas quedan fuera. Esto lo vive casi toda la población en momentos puntuales, cuando piensa que los temas que les son cercanos no son cubiertos adecuadamente por los medios, y también lo viven los expertos en cualquier rama del saber humano, que ven cómo sus intereses no se reflejan adecuadamente. No es descabellado pensar en agrupar a personas por proximidad geográfica o de intereses para generar publicaciones en la red, y rellenar esos huecos dejados por los medios tradicionales. Nuevamente la herramienta hace que muchas más personas puedan acceder a la publicación en la red, sólo porque es sencillo y accesible para ellos.
Notas, pensamientos e ideas: no todo el mundo tiene el deseo, la necesidad, o la posibilidad de estar publicando continuamente en la red (ni en ninguna parte). Pero es rara la persona que nunca, en ningún momento de su vida, ha querido tener voz en algún tema, y las bitácoras pueden ser una herramienta adecuada para ello.
Literatura: pocas personas (al menos en España) terminan pudiendo vivir de sus actividades de creación literaria. Pero eso no impide que haya un buen número de escritores, talleres de escritura e, incluso, un no despreciable negocio de editoriales de auto-publicación que dan acceso a las herramientas tradicionales (revistas, libros, ...) a los escritores aficionados que no pueden participar a través de los canales comerciales tradicionales. No sería desdeñable el acceso a un sistema de publicación en la red barato y sencillo, siempre que el objetivo sea dar a conocer la propia obra.
Política: entre los diferentes temas sobre los que podemos tener opinión, la política es uno que nos afecta particularmente y que está muy controlado en los medios tradicionales. Cada medio tiene su política editorial en el tratamiento de este tipo de noticias que corresponde, en algunos casos, a los propios intereses. En la red es posible un debate más abierto e independiente, sobre todo cuando los temas considerados afecten a áreas de nuestro interés más cercano.
Búsqueda de almas gemelas: en una sociedad donde los intereses están tremendamente atomizados, muchas veces es difícil encontrar personas que compartan una parte sustancial de los mismos, y con los que poder comentar los últimos éxitos del cine iraní o los problemas profesionales de los traductores de búlgaro, pongamos por caso. El extender la búsqueda de personas a todo el mundo conectado amplía bastante las posibilidades de encontrar un grupo de personas con los que poder compartir intereses.
Comunicación uno-a-muchos o muchos-a-muchos: para grupos extendidos, en los que todos usan Internet, muchas veces resulta conveniente el usar el formato bitácora para comunicar cosas personales, bien en abierto o bien sólo a un círculo restringido de amigos, como permiten ciertas herramientas, tales como MSN Spaces10. Es menos intrusivo que el correo electrónico, y permite que todo el grupo participe en conversaciones.
Porque sí: o, más bien, ¿por qué no? La existencia de herramientas no nos obliga a utilizarlas, pero está claro que podemos acercarnos a ellas, si pensamos que pueden cubrir nuestras necesidades en alguno de los aspectos de nuestra vida.

En definitiva, las bitácoras no son más que una herramienta que nos facilita formar parte de una conversación global, en función de nuestros deseos e intereses. Ya no tenemos por qué ser espectadores pasivos, sino que podemos aportar y podemos tener cosas que decir (y decirlas) si ese es nuestro interés. Internet favorece que haya personas que puedan compartir con nosotros esa conversación. O, al menos, es la herramienta que nos proporciona esa posibilidad de forma más accesible.

Referència obra complerta.
López García, Guillermo (ed.) (2005). El ecosistema digital: Modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet. Valencia: Servei de Publicacions de la Universitat de València. Disponible en http://www.uv.es/demopode/libro1/EcosistemaDigital.pdf

Referència capítol:
Merelo Guervós, Juan Julián y Tricas García, Fernando (2005). “Qué son las bitácoras y algunos datos sobre ellas”. En López García, Guillermo (ed.). El ecosistema digital: Modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet. Valencia: Servei de Publicacions de la Universitat de València. pp. 89-107. Disponible en http://www.uv.es/demopode/libro1/MereloTricas.pdf

Algunes d’aquestes motivacions plantejades al 2005 poden avui disposar d’alternatives més atractives per l’internauta que no el manteniment d’un bloc, les xarxes socials, poden estar convertint-se en alternatives com la comunicació entre varis interlocutors o la recerca d’ànimes afins que plantegen els autors, però no per això no deixà d’haver gent interessada en un format que potser és més personal i proper. Encara que no tenen perquè ser excloent l’un de l’altre.

Fins aviat

Blocs polítics, els consideren importants? (II)

En aquest darrer any la política en la xarxa ha viscut un nou escenari, les eleccions dels Estats Units a suposat una meteòrica pujada en la utilització dels medis digitals en la política. La utilització de blocs per parts dels diferents candidats de cada població i estats, ha estat significativa.
Una visió que contrasta totalment amb la que parlava el darrer dia sobre l’ús que tenen aquí a casa nostra. Però potser el fenomen té poc a veure amb la basant tecnològica. Doncs una de les raons que crec pot haver incidit en aquest increment, està en el diferent model de fer política. En Estats Units és molt normal que la política es faci de forma molt personalitzada. Els candidats de cada poble, els simpatitzants i col·laboradors van porta per porta a buscar el vot pel seu candidat. Aleshores els medis digitals són una forma més d’arribar a tothom, potser una manera d’arribar a molta més gent amb el mateix esforç. Llavors és fàcil que molts d’aquests col·laboradors, ja posats en aquests món simplement han incorporat la política sense cap mena de problema ni esforç addicional.
Aquí s’han incorporat els medis de comunicació digitals a la política com un element més però sense convicció. Els blocs són al final com simples cartells de propaganda electoral posats en un nou medi. Per suposat hi ha excepcions i molt interessants.
Però als Estats Units, és al revés, és la política la que s’ha incorporat als medis de comunicació digitals. Doncs no es busca fer propaganda en un altre medi sinó arribar directament al seu electorat de la forma més propera possible.
Quina diferència hi ha entre un simpatitzant que visita porta a porta als seus conciutadans per explicar perquè cal votar al seu candidat o aquell que ho fa a través d’un bloc. Possiblement el seu discurs arribarà a molta més gent a la vegada i el debat ben portat pot acabar sent molt més ric que la simple conversa personal.
Això hem porta a pensar si realment hi ha tanta diferència entre el món real i el virtual o només és segons com siguin aquests dos móns.
En política aquí a casa nostra hi ha tanta diferència com la que podem constatar entre els polítics i el món real.

e-Books

Fa uns dies durant un dinar un company va comentar que s’havia comprat un lector de llibres digitals, a partir d’aquell moment es va obrir un debat de quina era la seva finalitat, si ens agradava més els llibres, que si el paper, bé res que no haguem ja parlat altres vegades. Però al llarg de la conversa va sorgir el plantejament de que si els llibres costarien menys, i un company va afegir que això no seria important doncs havia comprat feia poc un llibre a una reconeguda llibreria virtual de la xarxa i estava a l’espera de rebre el llibre, li havia costat menys de 2 euros. Tots van començar a donar-li la raó que amb aquells preus, qui voldria un llibre digital.
Aleshores vaig recordar que feia molt de temps que treballar en una petita llibreria-editorial, d’aquelles que feien poquets llibres a l’any i molt a gust del propietari i dels seus coneguts, els seus clients habituals. Una vegada vam comprar una partida de llibres a una editorial no recordo si anglesa o americana, novel·les de primer ordre d’autors reconeguts, però a uns preus molt barats.
Quan van arribar els llibres la nostra sorpresa fou majúscula, els llibres tenien una enquadernació penosa, el paper era dolentissim (el paper reciclat es molt millor) i la tinta si fregaves una mica l’esborraves.
Llavors un conegut que havia viatjat per Anglaterra i Estats Units, ens va comentar que això era molt normal. Aquests llibres eren d’allò de “Usar i tirar”, la gent els comprava per llegir camí de la feina, a les cafeteries, o a qualsevol altre lloc i una vegada acabat doncs podien llençar-lo. Moltes vegades l’espai als pisos no donava per tenir biblioteca. (Semblarà d’avui però bastants anys) Si algú volia regalar un llibre o algun t’agradava d’allò més, aleshores compraven una bona edició amb una enquadernació.
Desprès d’explicar això vaig afegir, si la gent compra aquests tipus de llibres, segur que preferiran comprar una edició digital pel mateix preu o fins i tot menys, que a més podran guardar de forma fàcil i sense preocupar-se per l’espai.
El nostre company va rebre el seu llibre i al dia següent va afirmar rotundament, que per un llibre com aquest, preferiria el format digital, així no s’hauria d’haver esperat una setmana a rebre’l, sinó que el mateix moment ho hagués descarregat.
Amb això el que vull comentar és el fet que quan aquí parlem del format digital no creiem que sigui una opció, estem acostumats a un tipus de llibre amb bona qualitat, fins i tot les edicions de butxaca són millors que els que he comentat abans, tot i que darrerament cada vegada anem cap un model pitjor. Però també cal veure que si els preus del llibre són el que són potser el problema de la lectura no està en la qualitat l’oferta d’obres sinó per altres factors com el cost de l’edició, etc. Si per fomentar la lectura anem com aquests altres països cap unes edicions més populars però de pitjor qualitat, segurament molts preferirem que preu per preu agafem el llibre digital. Tot i això sempre d’alguns llibres voldrem el volum ben enquadernat, tapa dura, bon paper i perfecta impressió. Aquest segur que no tindrà mai competència digital.

Blocs polítics, els consideren importants? (I)

Fa temps que segueixo diferents blocs de caire polític, al principi buscava informació sobre la realitat política propera fora dels cercles de comunicació habituals. Però poc a poc el meu interès a canviat per veure com aquesta nova eina s’utilitzava en el món de la política i com evolucionava.
En les darreres eleccions municipals (2007), vaig veure sorprès com apareixien una bona colla de blocs de tots els candidats, simpatitzants o simples relators de la campanya política i tot el que es movia al voltant. D’això fa un parell d’anys i la veritat vaig quedar gratament sorprès. El món polític es posava a l’última i utilitzava les noves tecnologies per connectar amb la gent. Passat el meu primer moment d’eufòria, vaig anar comprovant com molts dels blocs oberts no passaven del primer post, altres havien fet un primer intent al principi de campanya, i alguna puntualització més cap a finals. Algun altre bloc que ja portava una trajectòria consolidada anteriorment continuava i realment intentava acostar la política al “e-ciutadà”, enquestes, informació diària de tots els actes, etc. Molt bé perquè fins i tot a part de fer la seva pròpia campanya electoral, el seu autor esta vinculat directament a un partit polític, també informava dels demés força vegades de forma imparcial, bé força imparcial.
Però el més sorprenent de tot era que tot i la picabaralla que hi havia al poble per culpa de les eleccions, pamflets anònims, cartes d’opinió a favor de tal o qual candidat, denúncies, etc. El tema estava força animat, però res d’això es va reflectir als blocs, com si aquests no formessin part de la campanya, només es van salvar un parell. Passades les eleccions, la majoria d’ells van quedar allà, sense que ningú els tornes a recordar.
Fou un miratge?, realment creient que era una nova forma de comunicar-se o simplement una moda a la que es van apuntar sense més?. Han passat dos anys i encara la situació és manté igual, els de sempre segueixen i els altres no donen senyals de vida, ara s’obre un altre període electoral, tornarà a passar el mateix?, potser els nostres polítics no entenen que és això del món virtual ni perquè serveix, però en aquests dos anys han passat moltes coses i aquesta visió hauria d’haver canviat.

Continuaré...

Salutació

Bona nit a tothom, bé com podeu veure ja hem creat un nou bloc.
M’ha sorprès mentre el generava la gran quantitat de blocs que anaven creant-se, tot un món molt actiu, quina gran producció d’idees.

Mentre ho veia pensava quanta d’aquesta gent que avui escriu en un bloc, en altres èpoques haurien mantingut una gran producció de correspondència que en el temps podria haver-se publicat o simplement estudiat pels historiadors per entendre una mica l’època d’aquestes persones. Però també m’ha vingut al pensament quants d’ells haurien escrit algun llibre.

Potser la realitat és que estan fent el mateix però adaptat a les noves tecnologies digitals, anirem reflexionant sobre això.